La fusta ha estat sempre present en la nostra manera de construir, primer com a recurs local per a estructures auxiliars i ornamentació, i més endavant en elements de valor com les cobertes o el mobiliari. Avui, però, a Catalunya i arreu d’Europa s’estan fent inversions tecnològiques importants que tenen com a objectiu convertir la fusta en el pilar d’una nova manera de construir, més eficient, més sostenible i més industrialitzada. Aquestes inversions es materialitzen en implantacions de plantes de producció pensades específicament per al muntatge de panells de CLT, bigues laminades o sistemes modulars prefabricats.
Per afrontar els nous reptes en el treball de la fusta, cal una organització de producció sostenible i eficient. Actualment disposem de les eines digitals que fan possible avançar cap a projectes sostenibles on la fusta n’és la protagonista. Els fluxos de processos automatitzats i interconnectats en són la base, i la digitalització n’és el component central, ja que garanteix l’intercanvi integral d’informació entre l’home i la màquina. El gran repte és aconseguir que tota la cadena de valor, des del bosc fins a l’edifici acabat, funcioni amb una lògica industrial i eficientment sostenible.
Boscos catalans: un recurs estratègic per aprofitar
Catalunya disposa d’un recurs forestal sovint poc aprofitat, amb boscos que cobreixen prop del 65% del territori. Durant dècades aquests boscos han patit l’abandonament, amb conseqüències com la pèrdua de biodiversitat, l’increment del risc d’incendis i la dependència de fusta importada. Industrialitzar la construcció amb fusta també significa posar en valor la nostra matèria primera: gestionar els boscos de manera sostenible, activar economies locals, reduir les importacions i generar ocupació vinculada a la transformació industrial. La fusta que surt dels nostres boscos pot esdevenir un recurs estratègic si s’articula amb una indústria capaç de transformar-la en panells, estructures i components constructius d’alt valor afegit.
La maquinària i la tecnologia, motor de la industrialització
En aquest procés la maquinària hi juga un paper clau. La incorporació recent d’Essetre al grup Weinig n’és un exemple clar. Aquesta firma italiana, especialitzada en centres de mecanitzat per a bigues i panells destinats a la construcció, aporta al mercat tecnologies dissenyades per optimitzar els processos industrials en la fabricació de cases de fusta. La seva integració dins del grup Weinig obre noves possibilitats per a empreses que volen fer el salt del taller a fàbrica, amb solucions que cobreixen tota la cadena: des del tall de precisió fins al muntatge modular. El sector de la maquinària ja no es limita a donar resposta a la producció de mobles o components petits, sinó que s’està orientant cada cop més a les necessitats de la construcció en gran format, amb equips capaços de mecanitzar parets completes de CLT, forjats i elements tridimensionals que es munten directament a l’obra.
Tot plegat ens acosta al model de cases sostenibles que ja s’estan desenvolupant a països com Àustria, Suïssa o Alemanya, on la industrialització de la fusta ha assolit nivells de maduresa molt alts. En aquests països, els habitatges de fusta són una de les opcions més destacades del mercat immobiliari. A Catalunya encara ens trobem en una fase emergent, però cada cop més promotors, arquitectes i enginyeries aposten per aquesta via, conscients que els edificis industrialitzats amb fusta poden reduir terminis d’obra, minimitzar residus i garantir una eficiència energètica superior.
Si som capaços d’alinear la gestió forestal, la indústria de transformació i les tecnologies de producció, podrem situar-nos en aquest mateix nivell i convertir la construcció amb fusta en un motor real de competitivitat i sostenibilitat.
És interessant observar també com alguns sectors podrien reviure gràcies a aquest canvi de paradigma. Les finestres en són un bon exemple. Durant segles van fabricar-se en fusta, amb tècniques artesanals i una estètica que forma part del nostre patrimoni arquitectònic. A finals del segle XX, la irrupció de l’alumini i del PVC va desplaçar la fusta, amb l’argument de la durabilitat i la reducció de manteniment. Avui, però, la situació és diferent: la fusta tractada industrialment pot oferir prestacions tèrmiques i acústiques superiors, combinant-se amb sistemes híbrids de protecció que allarguen la vida útil i redueixen les necessitats de manteniment. Tornar a potenciar la fabricació finestres de fusta seria un pas endavant: recuperar un material natural i estètic, reforçar la circularitat i contribuir a edificis més sostenibles, reconvertit en un producte competitiu amb segell de qualitat i disseny.
Al cap i a la fi, industrialitzar la fusta és un exercici de modernització tècnica i una aposta de país: aprofitar els boscos com a recurs estratègic, reduir dependències exteriors i convertir la nostra indústria en un actor central dins l’economia verda europea. La gran oportunitat actual no és trobar la fórmula per fabricar més ràpid, sinó com construir millor: habitatges saludables, ciutats més sostenibles i una economia capaç de créixer arrelada al territori. El repte és enorme, però també ho és l’oportunitat: Catalunya té el recurs, la tradició i ara també la tecnologia per convertir la fusta en un dels pilars estratègics de la construcció del futur.
